La gent diferent necessita professionals diferents. Trenta anys d'experiència en formació, ens obliga a formular una altra observació: per a poder ajudar estes persones "diferentes" amb autisme, els propis professionals han de ser un poc "diferents cualitativament".
Alguns professionals mai seran capaços d'establir programes educatius individualitzats, encara que hagen rebut la millor formació teòrica i pràctica. No té sentit "forçar" a algú que treballe amb xiquets autistes. Els professionals han de triar per si mateixos treballar amb persones amb autisme i esta elecció no ha de fer-se "a pesar de l'autisme", sinó "degut a l'autisme
Quin és el secret? Per a les persones que conéixen el tema, esta està perfectament clar, encara que sabem que hi ha professionals que mai se sentiran interessats, que són "inmuns" a ell. Per este motiu, creiem que és necessari establir un perfil professional per a aquelles persones que s'encarreguen de l'atenció d'individus amb autisme.
A continuació destaquem les característiques que crec que són més importants:
1. Sentir-se atret per les diferències. Pensem que ser un "aventurer mental" ajuda a sentir-se atret pel que desconéix. Hi ha persones que temen les diferències, altres se senten atretes i volen saber més sobre elles.
2. Tindre una imaginació viva. És quasi impossible comprendre el que significa viure en un món literal, tindre dificultats a anar més enllà de la informació rebuda, amar sense una intuïció social innata. Per a poder compartir la ment d'una persona autista, que patix un problema d'imaginació, s'ha de tindre, en compensació, enormes dosis d'imaginació.
3. Capacitat per a donar sense obtindre l'acostumada gratitud. S'ha de ser capaç de donar sense rebre molt a canvi, i no sentir-se decebut per la falta de reciprocitat social. Amb l'experiència, la persona aprendrà a detectar formes alternatives de donar les gràcies, i la gratitud de molts pares sovint li compensarà amb escreix.
4. Estar disposat a adaptar el propi estil natural de comunicar-se i de relacionar-se. L'estil que es requerix està més lligat a les necessitats de la persona amb autisme que al nostre grau espontani de comunicació social. Açò no és fàcil d'aconseguir i requerix molts esforços d'adaptació, però és important reflexionar sobre quines necessitats estem atenent.
5. Tindre el valor de "traballar només en el desert". Especialment quan es comencen a desenrotllar servicis específics en una àrea. Hi ha tan poca gent que comprenga l'autisme, que un professional motivat corre el risc de ser criticat en lloc d'aplaudit pels seus enormes esforços. Els pares han patit este tipus de crítiques abans, per exemple quan escolten coses com "tot el que necessita és disciplina", "si fóra el meu fill,....", etc."
6. No estar mai satisfet amb el nivell de coneixements propis. Aprendre sobre l'autisme i sobre les estratègies educatives més adequades és un procés continu, ja que el coneixement en ambdós camps evoluciona contínuament. La formació en autisme mai s'acaba i el professional que crega que ja la té, en veritat la perd.
7. Acceptar el fet de que cada xicotet avanç comporta un nou problema. La gent té tendència a abandonar els mots encreuats si no poden resoldre'ls. Açò és impossible en autisme. Una vegada que es comença, se sap que el treball de "detectiu" mai s'acaba.
8. Disposar de capacitats pedagògiques i analítiques extraordinàries. El professional ha d'avançar a poc a poc i utilitzar suports visuals de manera molt individualitzada. Cal realitzar avaluacions amb tanta freqüència que un ha d'adaptar-se constantment.
9. Estar preparat per a treballar en equip. A causa de la necessitat d'una aproximació coherent i coordinada, tots els professionals han d'estar informats dels esforços dels altres, així com dels nivells d'ajuda proporcionats. Açò inclou els pares, especialment quan el xiquet és xicotet.
10. Humilitat. Un pot arribar a ser "expert" en autisme en general, però els pares són els experts sobre el seu propi fill i s'ha de tindre en compte la seua experiència i coneixement. En l'autisme no es necessiten professionals que vullguen romandre en el seu "pedestal". Quan es col·labora amb els pares és important parlar dels èxits, però també admetre els fracassos. Els pares també han de saber que l'expert en autisme no és un Déu de l'Olimp.
No hay comentarios:
Publicar un comentario