Els xiquets amb TEA i el joc

Si ens fixem, en infants que tenen un TEA, s’ha de dir que l’alumnat amb aquest tipus de trastorn té dificultats per aprendre a jugar, però amb una sèrie de pautes i un treball sistemàtic es pot aconseguir que desenvolupen algunes habilitats i capacitats, que l’ajuden a interactuar amb el seu entorn. Pel que fa al tema de joc, algunes de les dificultats que es poden observar en un infant que té TEA, i que, per tant, cal tenir en compte són:

• Falta de destresa a l’hora de desenvolupar les relacions amb els seus iguals. És a dir, pot tenir problemes per prendre la iniciativa en el joc, o fins i tot pot tenir problemes per entendre els jocs cooperatius amb xiquets de la seua edat. Per això, sovint, utilitzen la força física per defensar-­se o imposar el seu criteri. En aquest sentit, la funció de l’educador és afavorir situacions de joc on l’adult és el mediador del joc, d’aquesta manera s’intenta que el xiquet entenga les normes del joc. De fet, s’ha d’intentar evitar que participe en jocs que no se li han explicat prèviament, o comprovar que haja entès el seu funcionament.

•  Dificultat per interpretar les normes, o moltes vegades, les segueix de manera rígida, per això, quan es troba davant un imprevist o canvi dins el joc, es mostra inflexible.

•  Dificultat per comprendre estadis interns de les persones i per compartir sentiments socials: competitivitat, èxit, cooperació...Aquestes dificultats provoquen que es frustre i que no sàpiga desenvolupar-­se de manera adequada. En aquest cas, se l’ha d’ajudar a expressar els seus sentiments davant una situació d’èxit o fracàs, com per exemple ara, que entengua i sigua capaç de dir: "He perdut, però no passa res, m’ho he passat bé” o bé “No m’agrada perdre, però el pròxim cop ho faré millor”. Els jocs de taula poden ser útils per ensenyar a tolerar el fracàs, sempre i quan tots els participants sàpiguen controlar els nervis durant el joc.

• Establir verbalment els torns del joc, per tal que puguen tolerar el temps d’espera sense frustrar-­se, i si cal acompanyar la explicació amb gestos. (Primer Marc, després l’Aina...)

• Es pot partir d’un eix d’interès del propi xiquet, per tal de treballar algun objectiu en específic.

• S’ha d’afavorir la interacció amb els altres, però això no vol dir, força-­la.

• Abans d’arribar al joc cooperatiu, cal treballar altres tipus de joc que tinguen objectius senzills i anar augmentant la dificultat de manera gradual.

• Viure en un ambient el màxim estructurat possible, establint un horari del què ha de fer cada dia. En cas que hi hajan canvis, és important anticipar-­li les modificacions que hi hauran. Aquest horari l’han de fer juntament el tutor i el xiquet, i poden afegir imatges per facilitar la interpretació.