Sistemes de Comunicació Augmentativa i Alternativa més usuals per als TEA

Els Sistemes de Comunicació Augmentativa  i Alternativa (CAA) són una ferramenta imprescindible i fonamental de la intervenció educativa en Comunicació i Llenguatge amb persones amb TEA, el seu origen es remunta a finals dels anys 60, quan comencen a utilitzar-se signes manuals en l'ensenyança de persones amb sordera i deficiència mental associada i amb plurideficientes.

A Espanya, és en la dècada dels 80 quan comencen a conéixer-se i a utilitzar-se.  D'aquella època és la definició encara vigent (Tamarit, 1989) : "Els Sistemes Alternatius de Comunicació són instruments d'intervenció logopèdica/educativa destinats a persones amb alteracions diverses de la comunicació i del llenguatge, i l'objectiu del qual és l'ensenyança per mitjà de procediments específics d'instrucció, d'un conjunt estructurat de codis no vocals, necessitats o no de suport físic, els quals, per mitjà d'eixos mateixos o altres procediments específics d'instrucció, permeten funcions de representació i servixen per a dur a terme actes de comunicació (funcional, espontània i generalitzable) per si sols, o en conjunció amb codis vocals, o com a suport parcial als mateixos o en conjunció amb altres codis no vocals." En el cas de persones amb TEA, un dels sistemes de CAA amb major tradició al nostre país és el Programa de Comunicació Total - Parla Signada - de Benson Schaeffer.

Parla Signada de Benson Schaeffer

És un sistema de CAA no assistit o sense ajuda que inclou dos components que ho definixen com a tal i, al mateix temps, ho diferencien d'altres procediments d'intervenció. 
El primer component és el de "Habla Signada", producció per part del xiquet de parla i de signes de forma simultània; el segon, és el de "Comunicación Simultánea", és a dir, ocupació per part dels adults (terapeutes, pares, germans, etc.) de dos codis utilitzats simultàniament quan es comuniquen amb els alumnes: codi oral o parla i codi signat o signes. 
És per tant un sistema bimodal, que conserva les estructures morfosintàctiques, l'orde de les paraules de l'idioma parlat.

Sistema de Comunicació per Intercanvi d´ Imatges PECS

Creat per adquirir ràpidament destreses de comunicació funcional . Es tractava d'usuaris d'altres sistemes de CAA, llenguatges de signes i sistemes d'assenyalar, per als que estos no havien resultat efectius. El sistema proporciona als xiquets un mitjà de comunicació dins d'un context social, se'ls ensenya a aproximar-se i entregar la imatge de l'objecte desitjat a l'altra part involucrada en la comunicació: inicia un acte comunicatiu a canvi d'un resultat concret en un context social.

El sistema es desenrotlla a través de sis fases: l'intercanvi físic, desemvolupament l'espontaneïtat, discriminació de la figura (imatge, fotografia) , estructura de l'oració, responent a "qué vols", resposta i comentari espontani. En cada una d'elles es disposa a més de l'objectiu final d'un protocol d'entrenament i de suggeriments útils.

TEACCH

El seu objectiu primari és previndre la institucionalització innecessària, ajudant a preparar la gent amb TEA per a viure i treballar més efectivament en la llar, en l'escola, i en la comunitat, reduint o removent els comportaments autistes.

Són apartats importants del programa els següents:

• Ensenyança estructurada
• Activitats secuenciades visualment
• Ensenyança 1 a 1
• Comunicació expresiva
• Lloc
• Problemes conductuals