Els xiquets amb TEA i el joc

Si ens fixem, en infants que tenen un TEA, s’ha de dir que l’alumnat amb aquest tipus de trastorn té dificultats per aprendre a jugar, però amb una sèrie de pautes i un treball sistemàtic es pot aconseguir que desenvolupen algunes habilitats i capacitats, que l’ajuden a interactuar amb el seu entorn. Pel que fa al tema de joc, algunes de les dificultats que es poden observar en un infant que té TEA, i que, per tant, cal tenir en compte són:

• Falta de destresa a l’hora de desenvolupar les relacions amb els seus iguals. És a dir, pot tenir problemes per prendre la iniciativa en el joc, o fins i tot pot tenir problemes per entendre els jocs cooperatius amb xiquets de la seua edat. Per això, sovint, utilitzen la força física per defensar-­se o imposar el seu criteri. En aquest sentit, la funció de l’educador és afavorir situacions de joc on l’adult és el mediador del joc, d’aquesta manera s’intenta que el xiquet entenga les normes del joc. De fet, s’ha d’intentar evitar que participe en jocs que no se li han explicat prèviament, o comprovar que haja entès el seu funcionament.

•  Dificultat per interpretar les normes, o moltes vegades, les segueix de manera rígida, per això, quan es troba davant un imprevist o canvi dins el joc, es mostra inflexible.

•  Dificultat per comprendre estadis interns de les persones i per compartir sentiments socials: competitivitat, èxit, cooperació...Aquestes dificultats provoquen que es frustre i que no sàpiga desenvolupar-­se de manera adequada. En aquest cas, se l’ha d’ajudar a expressar els seus sentiments davant una situació d’èxit o fracàs, com per exemple ara, que entengua i sigua capaç de dir: "He perdut, però no passa res, m’ho he passat bé” o bé “No m’agrada perdre, però el pròxim cop ho faré millor”. Els jocs de taula poden ser útils per ensenyar a tolerar el fracàs, sempre i quan tots els participants sàpiguen controlar els nervis durant el joc.

• Establir verbalment els torns del joc, per tal que puguen tolerar el temps d’espera sense frustrar-­se, i si cal acompanyar la explicació amb gestos. (Primer Marc, després l’Aina...)

• Es pot partir d’un eix d’interès del propi xiquet, per tal de treballar algun objectiu en específic.

• S’ha d’afavorir la interacció amb els altres, però això no vol dir, força-­la.

• Abans d’arribar al joc cooperatiu, cal treballar altres tipus de joc que tinguen objectius senzills i anar augmentant la dificultat de manera gradual.

• Viure en un ambient el màxim estructurat possible, establint un horari del què ha de fer cada dia. En cas que hi hajan canvis, és important anticipar-­li les modificacions que hi hauran. Aquest horari l’han de fer juntament el tutor i el xiquet, i poden afegir imatges per facilitar la interpretació.

Drets de les persones amb autisme pel Parlament Europeu de 1996

  Adoptada pel Parlament Europeu el 9 de maig de 1996.

1. Les persones amb autisme tenen el dret a portar una vida independent i a desenvolupar-se en la mesura de les seves possibilitats.

2. Les persones amb autisme tenen dret a l'accés a un diagnòstic i una avaluació precisa i sense perjudicis.

3.Les persones amb autisme tenen dret a una educació accessible i apropiada.

4. Les persones amb autisme, o els seus representants tenen el dret de participar en cada decisió que afecti al seu futur.

5.Les persones amb autisme tenen dret a un allotjament accessible i adequat.

6. Les persones amb autisme tenen dret a accedir als equipaments, assistència i serveis de suport necessaris per a una vida plenament productiva en la dignitat i la independència.

7.Les persones amb autisme tenen dret a percebre un ingrés o un sou que li arribi per alimentar-se, vestir-se i allotjar-se adequadament com també qualsevol altra necessitat vital.

8.Es un dret de les persones amb autisme el participar, en la mesura del possible, al desenvolupament i la gestió dels serveis existents destinats al seu benestar.

9.Les persones amb autisme tenen dret a accedir a consells i teràpies apropiats per a la seva salut mental i física, així com que per a la seva vida espiritual. El que vol dir que tinguin accés a tractaments i remeis de qualitat.

10.Les persones amb autisme tenen dret a una formació que respongui als seus desitjos i a una ocupació adequada, sense discriminació ni prejudicis. La formació i l'ocupació haurien de prendre en compte les capacitats i els interessos de l'individu.

11.Les persones amb autisme, o els seus representants tenen dret a assistència jurídica i al manteniment total dels seus drets legals.

12.Les persones amb autisme tenen dret a l'accés als mitjans de transport i a la llibertat de desplaçament.

13. Les persones amb autisme han de tenir ple dret a l'accés a la cultura, a les distraccions, al lleure, a les activitats esportives i de poder gaudir-la plenament.

14.Les persones amb autisme tenen dret a utilitzar i aprofitar tots els equipaments, serveis i activitats posats a disposició de la resta de la comunitat.

15.Les persones amb autisme tenen dret a una vida sexual sense ser forçats, fins i tot en el matrimoni, ni ser explotats.

16.Es un dret de les persones amb autisme el no ser sotmesos a la por ni a les amenaces d'un internament injustificat en un hospital psiquiàtric o qualsevol altra institució tancada.

17.Las persones amb autisme tenen dret a no estar sotmesos a maltractaments físics ni de patir manca en matèria de cura.

18. Les persones amb autisme tenen dret a no rebre teràpies farmacològiques inapropiades o excessives.

19.Les persones amb autisme o els seus representants, han de tenir dret a l'accés a la seva fitxa personal pel que fa l'àrea mèdica, psicològica, psiquiàtrica i educativa.

App´s per a treballar les emocions

El procés de les emocions es desenvolupa de manera gradual en el desenvolupament evolutiu de l'individu que s'inicia amb el naixement. Quan un xiquet construïx el significat de l'emoció alegria per exemple, a través de la seua experiència i algú li somriu, percep la seua expressió facial (les seues celles, els seus ulls, la seua boca) de manera global i la interpreta com quelcom alegre.

Les persones amb TEA no processen la informació de la mateixa manera, tenen dificultat per a crear una integració perceptiva, ho fan de forma parcial i més quan esta es relaciona amb un sentiment o una emoció social. Açò fa que la comunicació social de les persones amb TEA siga més difícil d'adquirir. És per tant necessari completar el desenvolupament educatiu amb l'aprenentatge del desenvolupament de la comprensió social.

Són moltes les aplicacions que podem trobar per a treballar aspectes com la identificación,la interpretació i inclús l'expressió de distintes emocions entre estes podem destacar:





¿Què tal estás?:  que consistix a formar la cara corresponent a una emoció i després fotografiar-te expressant-la. Potser per açò últim, és una què més els agrada."






"Proyect@ emociones" presenta cinc nivells. El primer nivell són activitats amb pictogrames i el segon nivell amb pictogrames a color; el tercer amb imatges reals i el nivell quart i quint són activitats per a relacionar la situació amb l'emoció.







L'aplicació "Expresiones d'EdNinja" està dissenyada per a entrenar i millorar el reconeixement d'emocions i identificar elements facials col·locant-los en el lloc correcte"








"Autimo (TM) " permet als usuaris a reconéixer i aprendre expressions facials bàsiques ca través de jocs per a fer parelles, diferències i endevinalles."






"Termotic", a més d'ensenyar a identificar les emocions bàsiques, permet treballar la intensitat amb què se sienten.'"

Sistemes de Comunicació Augmentativa i Alternativa més usuals per als TEA

Els Sistemes de Comunicació Augmentativa  i Alternativa (CAA) són una ferramenta imprescindible i fonamental de la intervenció educativa en Comunicació i Llenguatge amb persones amb TEA, el seu origen es remunta a finals dels anys 60, quan comencen a utilitzar-se signes manuals en l'ensenyança de persones amb sordera i deficiència mental associada i amb plurideficientes.

A Espanya, és en la dècada dels 80 quan comencen a conéixer-se i a utilitzar-se.  D'aquella època és la definició encara vigent (Tamarit, 1989) : "Els Sistemes Alternatius de Comunicació són instruments d'intervenció logopèdica/educativa destinats a persones amb alteracions diverses de la comunicació i del llenguatge, i l'objectiu del qual és l'ensenyança per mitjà de procediments específics d'instrucció, d'un conjunt estructurat de codis no vocals, necessitats o no de suport físic, els quals, per mitjà d'eixos mateixos o altres procediments específics d'instrucció, permeten funcions de representació i servixen per a dur a terme actes de comunicació (funcional, espontània i generalitzable) per si sols, o en conjunció amb codis vocals, o com a suport parcial als mateixos o en conjunció amb altres codis no vocals." En el cas de persones amb TEA, un dels sistemes de CAA amb major tradició al nostre país és el Programa de Comunicació Total - Parla Signada - de Benson Schaeffer.

Parla Signada de Benson Schaeffer

És un sistema de CAA no assistit o sense ajuda que inclou dos components que ho definixen com a tal i, al mateix temps, ho diferencien d'altres procediments d'intervenció. 
El primer component és el de "Habla Signada", producció per part del xiquet de parla i de signes de forma simultània; el segon, és el de "Comunicación Simultánea", és a dir, ocupació per part dels adults (terapeutes, pares, germans, etc.) de dos codis utilitzats simultàniament quan es comuniquen amb els alumnes: codi oral o parla i codi signat o signes. 
És per tant un sistema bimodal, que conserva les estructures morfosintàctiques, l'orde de les paraules de l'idioma parlat.

Sistema de Comunicació per Intercanvi d´ Imatges PECS

Creat per adquirir ràpidament destreses de comunicació funcional . Es tractava d'usuaris d'altres sistemes de CAA, llenguatges de signes i sistemes d'assenyalar, per als que estos no havien resultat efectius. El sistema proporciona als xiquets un mitjà de comunicació dins d'un context social, se'ls ensenya a aproximar-se i entregar la imatge de l'objecte desitjat a l'altra part involucrada en la comunicació: inicia un acte comunicatiu a canvi d'un resultat concret en un context social.

El sistema es desenrotlla a través de sis fases: l'intercanvi físic, desemvolupament l'espontaneïtat, discriminació de la figura (imatge, fotografia) , estructura de l'oració, responent a "qué vols", resposta i comentari espontani. En cada una d'elles es disposa a més de l'objectiu final d'un protocol d'entrenament i de suggeriments útils.

TEACCH

El seu objectiu primari és previndre la institucionalització innecessària, ajudant a preparar la gent amb TEA per a viure i treballar més efectivament en la llar, en l'escola, i en la comunitat, reduint o removent els comportaments autistes.

Són apartats importants del programa els següents:

• Ensenyança estructurada
• Activitats secuenciades visualment
• Ensenyança 1 a 1
• Comunicació expresiva
• Lloc
• Problemes conductuals

Pel·lícules que treballen el TEA

Recopilatori de pel·lícules que treballen el tema dels alumnes amb TEA en diferents graus
d´afectació:

Un viatge inesperat



Una mare fadrina, Corrine, descobrix que els seus fills bessons de set anys són autistes. No obstant això decidix no defallir en el seu intent per proporcionar-los una vida normal. Ja en l'adolescència, els seus fills aconseguixen matricular-se gràcies a la dedicació d'un professor especialitzat en temes d'autisme.







Un amic inesperat




Basada en la història real de com una parella se les enginya per a enfrontar-se als reptes que els suposa l'autisme del seu fill, Kyle. Mentres la relació dels seus pares pareix penjar d'un fil, el xicotet no comprén el que són els sentiments. Son pare pensa que per a ell els sers humans són mers objectes, mentres que sa mare patix perquè Kyle mai l'abraça, i ella arriba a pensar que el xiquet l'odia. Res del que fan els pareix prou, fins que se'ls ocorre adquirir un gos llaurador i la seua vida comença a millorar


Mozart i la balena




Mozart i la balena és una pel·lícula inspirada en fets reals: la relació d'una parella amb Síndrome d'Asperger. Donald forma un grup de persones amb discapacitats paregudes per a ajudar-se els uns als altres. Un dia s'incorpora al grup una persona nova: Isabelle. És una xica desinhibida de la que s'enamora Donald. Però la malaltia d'ambdós fa que les coses no siguen fàcils.




Rain Man




Charlie Babbitt, un jove egoista que espera heretar la fortuna del seu difunt pare, s'assabenta de que el beneficiari és el seu germà Raymond , un autista a qui no conéix, perquè ha viscut sempre reclòs en un centre especial. Ambdós faran un llarg viatge a través dels Estats Units. Al principi, a Charlie, l'extravagant comportament del seu germà l'irrita i ho desconcerta, però, a poc a poc, aprendrà a conéixer-ho i a voler-ho.




Temple Grandin






Una dona amb autisme d'alt funcionament nascuda en 1947 que es va convertir en una de les científiques més brillants del seu temps.





El meu nom és Khan




Khan, xiquet musulmà que es va criar amb sa mare a l'Índia i que té síndrome d'Asperger. Ja com un adult Khan s'enamora d'una hindú mare fadrina, Mandira que viu a San Francisco.

Decàleg del professional especialitzat en autisme

 La gent diferent necessita professionals diferents. Trenta anys d'experiència en formació, ens obliga a formular una altra observació: per a poder ajudar estes persones "diferentes" amb autisme, els propis professionals han de ser un poc "diferents cualitativament". 
Alguns professionals mai seran capaços d'establir programes educatius individualitzats, encara que hagen rebut la millor formació teòrica i pràctica. No té sentit "forçar" a algú que treballe amb xiquets autistes. Els professionals han de triar per si mateixos treballar amb persones amb autisme i esta elecció no ha de fer-se "a pesar de l'autisme", sinó "degut a l'autisme

Quin és el secret? Per a les persones que conéixen el tema, esta està perfectament clar, encara que sabem que hi ha professionals que mai se sentiran interessats, que són "inmuns" a ell. Per este motiu, creiem que és necessari establir un perfil professional per a aquelles persones que s'encarreguen de l'atenció d'individus amb autisme. 

A continuació destaquem les característiques que crec que són més importants:

1. Sentir-se atret per les diferències. Pensem que ser un "aventurer mental" ajuda a sentir-se atret pel que desconéix. Hi ha persones que temen les diferències, altres se senten atretes i volen saber més sobre elles. 

2. Tindre una imaginació viva. És quasi impossible comprendre el que significa viure en un món literal, tindre dificultats a anar més enllà de la informació rebuda, amar sense una intuïció social innata. Per a poder compartir la ment d'una persona autista, que patix un problema d'imaginació, s'ha de tindre, en compensació, enormes dosis d'imaginació.

3. Capacitat per a donar sense obtindre l'acostumada gratitud. S'ha de ser capaç de donar sense rebre molt a canvi, i no sentir-se decebut per la falta de reciprocitat social. Amb l'experiència, la persona aprendrà a detectar formes alternatives de donar les gràcies, i la gratitud de molts pares sovint li compensarà amb escreix. 

4. Estar disposat a adaptar el propi estil natural de comunicar-se i de relacionar-se. L'estil que es requerix està més lligat a les necessitats de la persona amb autisme que al nostre grau espontani de comunicació social. Açò no és fàcil d'aconseguir i requerix molts esforços d'adaptació, però és important reflexionar sobre quines necessitats estem atenent. 

5. Tindre el valor de "traballar només en el desert". Especialment quan es comencen a desenrotllar servicis específics en una àrea. Hi ha tan poca gent que comprenga l'autisme, que un professional motivat corre el risc de ser criticat en lloc d'aplaudit pels seus enormes esforços. Els pares han patit este tipus de crítiques abans, per exemple quan escolten coses com "tot el que necessita és disciplina", "si fóra el meu fill,....", etc."

6. No estar mai satisfet amb el nivell de coneixements propis. Aprendre sobre l'autisme i sobre les estratègies educatives més adequades és un procés continu, ja que el coneixement en ambdós camps evoluciona contínuament. La formació en autisme mai s'acaba i el professional que crega que ja la té, en veritat la perd.

7. Acceptar el fet de que cada xicotet avanç comporta un nou problema. La gent té tendència a abandonar els mots encreuats si no poden resoldre'ls. Açò és impossible en autisme. Una vegada que es comença, se sap que el treball de "detectiu" mai s'acaba. 

8. Disposar de capacitats pedagògiques i analítiques extraordinàries. El professional ha d'avançar a poc a poc i utilitzar suports visuals de manera molt individualitzada. Cal realitzar avaluacions amb tanta freqüència que un ha d'adaptar-se constantment.

9. Estar preparat per a treballar en equip. A causa de la necessitat d'una aproximació coherent i coordinada, tots els professionals han d'estar informats dels esforços dels altres, així com dels nivells d'ajuda proporcionats. Açò inclou els pares, especialment quan el xiquet és xicotet. 

10. Humilitat. Un pot arribar a ser "expert" en autisme en general, però els pares són els experts sobre el seu propi fill i s'ha de tindre en compte la seua experiència i coneixement. En l'autisme no es necessiten professionals que vullguen romandre en el seu "pedestal". Quan es col·labora amb els pares és important parlar dels èxits, però també admetre els fracassos. Els pares també han de saber que l'expert en autisme no és un Déu de l'Olimp.